cplaguardia escrigué:señor PRESIDENT el problema no es el que, sino las formas de conseguirlo, me imagino que recordara la mesa filtro de la planta de abajo del centre civic, totalmente ilegal, presidentes a los que no dejo votar esa mesa filtro ilegal, la compra de votos, que por lo visto se tienen pruebas y lo peor de todo son las declaraciones que el señor orlando hizo a BTV despues de conocer el resultado, que si le gusta el juego limpio, que si lleva muchos años haciendo mucho por la petanca, que la petanca la lleva en el corazon.... eso en mi pueblo es vacilarnos a todos
un saludo
Ara fa 16 anys que vaig acompanyar al Sr. Orlando a les eleccions de la FCP. Recordo com si fos ara, quan recorria amb ell les carreteres de Catalunya en jornades maratonianes, anàvem sol•licitant e intentant convèncer als presidents de Clubs d’aqueixa època, que ens donessin el seu recolzament per a fer un canvi. Hi n'havia molta il•lusió en tots els que formàvem l'equip, estàvem convençuts de que érem un equip serio, honest, progressista i amb un esperit de treballar amb la màxima transparència en pro del nostre esport. Durant la campanya, moltes van ser les vegades que em vaig treure el barret per l'Orlando. Era un magnífic estrateg amb una xerrameca barroca, sense cap fons, però que va arribar a calar de forma convincent, no era difícil, quasi tots els petanquers desitjaven, volien i tenien l'esperança que n'havia arribat l'hora del canvi i perquè l'Orlando no anava a ser la persona que podia encapçalar aquest canvi a la Federació Catalana de Petanca. No vull passar per alt abans de avançar en aquesta carta oberta, de la figura del senyor Martí (anterior President), la seva equivocació, tenir la seguretat de que nosaltres no seriem capaços de canviar la intenció de vot dels petanquers, cras error - descansi en pau Sr Martí-. Aquesta experiència és la que ha servit a l'Orlando a mobilitzar-se amb totes les estratègies legals, altres no tant legals i quantes maniobres "torticeras" han estat al seu abast, a la fi de que la Candidatura 2009 FCP hagi tingut un resultat negatiu, però ningú amb sentit comú pot negar que ha estat del tot honrós.
Van guanyar i, van guanyar per golejada. Ja estàvem a la Federació, havia arribat el moment de posar en marxa tots els nostres projectes de canvi d'estructura, organització i gestió d'una Federació que havia tocat sostre i la qual s'havia quedat obsoleta.
Bé, aquesta carta la deixo oberta en aquest punt, vull saber si és del vostre interès que tingui continuïtat, així com companys que van formar part d’aquell equip, també vulguin fer les seves aportacions, i d'aquesta forma podrem entre tots mantenir encesa l’entorxa que ha de ser portada amb dignitat pels components de la Candidatura 2009 FCP, a l'objecte de que en un futur no llunyà, il•lumini amb tota la seva grandesa els designis d'una nova singladura del nostre benvolgut esport.
Dono les gràcies a tots els components de la Candidatura 2009, i des de aquest foro les encoratjo a seguir lluitant contra aquest sòrdid i fosc poder establert.
Van prendre possessió com a càrrecs electes i van formar la Junta Directiva. El cop de gràcia a la candidatura del Sr. Martí va ser el fitxatge del que era l’actual Secretari de la Federació d'aquells moments, que tot sigui dit de pas, va ser una incorporació secreta i d’última hora, feta personalment per l’Orlando. El Secretari de la Federació, – va continuar sent el mateix - donat que tenia dedicació exclusiva totes les tardes. Aquesta col•laboració, com és lògic pensar, estava remunerada –amb l’anterior Junta ja era així –
ORGANITZACIÓ
L’organització que va dissenyar el President va ser genuïna, podríem qualificar-la “MADE AQUI MANO JO SOL”. Com mostra un boto, en tot el temps que vaig estar a la Federació, es va fer una sola reunió de Junta directiva, la de constitució, i “para de comptar”. Ell sol es bastava i sobrava per a ostentar els càrrecs de President, Vicepresidents, Secretari, Tresorer i Vocals, i el més important de tots COBRADOR/PAGADOR/COMPTABLE, malgrat que aquest càrrec no estava recollit als estatuts, certament va adquirir en el seu tarannà diari un protagonisme essencial. D’aquest i d’altres temes de caire econòmic penso tractar-los més endavant, en capítol apart.
Ahir jugant una partida, parlava amb un company i em va dir: he llegit la carta teva i m’ha interessat molt el que dius, la llàstima és que ara, després de veure qui ha guanyat les eleccions, he perdut la il•lusió de continuar.
Us demano a tots, ara més que mai, que no podem tirar per la borda tot un moviment de canvi que ha protagonitzat la Candidatura 2009. El temps passa més ràpid del que voldríem, igual que vaig encoratja a la Candidatura 2009, us encoratjo a tots per a seguir “SUMANT” més persones i més Presidents que juntament als que ja van votar per la Candidatura 2009, es pugui capgirar la truita. La consigna ha de ser: SUMANT GUANYAREM.
Editat per darrera vegada per ESCRIBANO el Dj 28 Gen 2010, 00:04, editat 6 cops en total