Soc Jordi Vicente, de Penya Esplanada.
Responent a javicampoamor que ha escrit un missatge anomenat "favoritismos" a l'apartat personal, li exposaré el que hem viscut el meu company Gregorio Saez i jo.
Finalment i desprès d’haver-me reprimit durant temps, m’he decidit a escriure.
En el teu missatge, tens la esperanza que cridin a una tripleta del teu club per a anar a jugar algun torneig representant a la selecció catalana.
No voldria que perdesis la esperanza, però Jo et puc explicar que fa quatre anys,en Gori i Jo, varem ser "Campions de Catalunya de tripletes" juntament amb el nostre company i amic Josep Guillamon alies Guilla i que l'any passat varem quedar tercers al "Campionat de Catalunya de dupletes" i encara no hem estat seleccionats per la seleció catalana per a anar a jugar cap torneig encara que (sabem que no som craks) no fos de primer nivell.
També puc dir que si no hagués sigut per tot el "merdé" que va buscar en Guilla, estic segur que no haguesim anat a jugar el campionat de Catalunya de seleccions en Gori i Jo i al que va renunciar en Guilla pel comportament que havia tingut el "seleccionador" i compañía amb nosaltres.
En aquell moment com era la primera vegada que anava a jugar a un torneig al que desprès em van dir que m'havia guanyat la participació, no vaig fer el que va fer en Guilla, per la ilusió que em feia anar a jugar un torneig seleccionat, però si fos ara quasi segur que faria el mateix.
Puc dir que en aquest torneig, vaig jugar amb un grandissim jugador, "Quimet", però vaig trobar a faltar molt a en Guilla (el que qn realitat havia d’haver jugat amb nosaltres) i la primera desilusió que ja vaig tenir va ser quan abans de començar a jugar, ens van dir que no teniem samarretes de maniga llarga (la oficial de la territorial de color vermell), pel que ens van donar una samarreta de maniga curta (a principis d'octubre), pel que amb el fred que feia ens varem haver de posar el jersey de maniga llarga del nostre club sobre la samarreta de maniga curta, amb la consequent queixa dels clubs d’altres territorials i dels mateixos arbitres (la majoria de la provincia de Barcelona).
Això es una de les coses que m’he trobat amb els pocs anys que porto en aquest mon de la petanca catalana de mig-alt nivell, però només per a posar algún exemple que demostra el que es actualment la petanca per a la federació actual:
-Per què no hi ha ambulancies quan cel•lebrem tornejos a Santa Perpetua?.
-Per què he jugat fa quatre anys i segueixen fent-ho la final del campionat de Catalunya de tripletes i quasi tots els tornejos a les 11 de la nit, sense que hi hagi ningú mirant i practicament sense llum, o no es juguen a partir de semifinals?.
Bé com no vull extendrem més per no aburrir-vos, em despedeixo desitjant, encara que no sé que votarà el club en el que estic jugant a les properes eleccions que guanyi la Candidatura 2009, ja que per molt malament que ho fagin, pitjor no ho poden fer i el poc que he pogut veure i sentir de les coses que volen fer, segur que milloraran molt la “nostra” petanca si guanyen les eleccions.
Firmat: Jordi Vicente